Noteu que les vostres dents són més curtes que abans, han perdut la forma o s’han tornat més sensibles? Moltes persones creuen que el desgast dental és una conseqüència inevitable del pas del temps, però no sempre és així.
En molts casos, darrere d’unes dents desgastades hi ha una causa concreta que es pot tractar. Detectar-la a temps no només permet millorar l’estètica del somriure, sinó també recuperar la funció masticatòria, evitar fractures i protegir les dents perquè el problema no continuï avançant.
En aquest article explicarem què és el desgast dental, per què es produeix, com detectar-lo i, sobretot, com es poden reparar les dents desgastades.
Què és el desgast dental?
El desgast dental és la pèrdua progressiva d’estructura de la dent. Inicialment sol afectar l’esmalt, la capa més externa i resistent, però quan avança pot deixar exposada la dentina, un teixit més sensible i menys resistent.
Tot i que totes les dents pateixen un lleu desgast amb els anys, aquest procés no sempre s’ha de considerar normal. Quan la pèrdua d’estructura és excessiva o compromet la funció, l’estètica o la salut bucodental, cal identificar-ne l’origen per aturar-ne la progressió.
En les primeres fases, sol passar desapercebut. Moltes persones simplement observen que les vores de les dents estan més planes, que els canins han perdut la forma o que el somriure sembla més envellit. D’altres comencen a notar sensibilitat al fred, a la calor o als aliments dolços.
Tipus de desgast dental
Hi ha diferents tipus de desgast dental, i cadascun respon a un mecanisme diferent. Identificar-los correctament és fonamental per triar el tractament més adequat.
La atrició és el desgast que es produeix pel contacte entre dents. Sol veure’s en persones que estrenyen o grinyolen les dents (bruxisme), especialment durant la nit. Amb el temps, les vores incisals s’aplanen i poden aparèixer petites fissures o fractures.
La abrasió es produeix per un fregament mecànic extern. L’exemple més habitual és el raspallat excessivament fort o fet amb una tècnica inadequada. També pot deure’s a l’ús de raspalls massa durs, pastes molt abrasives o hàbits com mossegar objectes.
La erosió dental està provocada per l’acció d’àcids sobre l’esmalt. Aquests àcids poden provenir de l’alimentació, com begudes carbonatades, cítrics o begudes energètiques, o del mateix organisme, com passa en persones amb reflux gastroesofàgic o episodis freqüents de vòmits.
Un altre tipus de lesió és la abfracció, que apareix quan les forces de la mossegada es concentren en determinades zones de la dent, generalment a prop de la geniva, originant petites lesions en forma de falca que poden provocar sensibilitat.
El més freqüent és que no hi hagi una única causa. Molts pacients presenten una combinació de factors, com bruxisme, maloclusió i erosió per àcids, que acceleren el desgast de manera conjunta.
Per què es desgasten les dents?
Les dents poden perdre estructura per diferents motius. Alguns estan relacionats amb el pas del temps, però d’altres depenen d’hàbits diaris, alteracions en la mossegada o problemes de salut que convé tractar. Conèixer l’origen és clau per frenar el problema i evitar que la restauració es deteriori de nou.
Desgast fisiològic
Amb el pas dels anys és normal que hi hagi una pèrdua d’esmalt per la masticació i l’ús diari de la dentició. Es tracta d’un procés lent que, per si sol, poques vegades produeix símptomes importants.
Desgast per bruxisme
El bruxisme és una de les principals causes del desgast dental en adults. En estrènyer o grinyolar les dents de manera involuntària, les peces suporten forces molt superiors a les habituals.
Com a conseqüència, les dents s’escurcen progressivament, apareixen fissures, augmenta la sensibilitat i poden sorgir dolors musculars, cefalees o molèsties a l’articulació temporomandibular.
Desgast dental per maloclusió
La maloclusió es produeix quan les dents superiors i inferiors no encaixen correctament. Quan la mossegada no distribueix bé les forces, algunes dents reben una càrrega excessiva i es desgasten abans que la resta. A més del desgast localitzat, una maloclusió pot afavorir fractures, sobrecàrrega muscular i alteracions funcionals.
Alimentació i erosió àcida
El consum freqüent de begudes carbonatades, sucs cítrics, begudes energètiques o aliments molt àcids afavoreix la pèrdua progressiva de l’esmalt. El risc augmenta quan aquests productes es consumeixen repetidament al llarg del dia, ja que l’esmalt roman més temps exposat als àcids.
Quan l’esmalt s’aprima, les dents poden adquirir un aspecte més groguenc o fins i tot presentar certa transparència a les vores, en fer-se visible la dentina.
També és important anar amb compte amb hàbits com picar entre hores o prendre begudes àcides a petits glops durant molta estona. Com més es prolonga el contacte de l’àcid amb les dents, més gran pot ser el dany sobre l’esmalt.
Problemes de salut que desgasten les dents
Algunes malalties també poden accelerar el desgast dental. El reflux gastroesofàgic, per exemple, fa que els àcids de l’estómac arribin a la boca i entrin en contacte amb l’esmalt. Això pot provocar una erosió important, especialment a la cara interna de les dents.
També hi poden influir els vòmits freqüents, certs trastorns digestius o situacions que alteren la quantitat i la qualitat de la saliva. La saliva té un paper protector, ja que ajuda a neutralitzar els àcids i a mantenir l’equilibri de la boca. Quan hi ha sequedat oral, les dents queden més exposades als àcids.
Desgast per raspallat incorrecte
Raspallar-se les dents amb massa força no millora la higiene. Al contrari, una pressió excessiva pot desgastar l’esmalt i provocar retracció de les genives. Aquest tipus de desgast sol aparèixer a prop de la línia gingival i provocar sensibilitat al fred o al contacte.
També hi influeix el tipus de raspall, la tècnica utilitzada i l’ús de pastes dentals molt abrasives. L’ideal és utilitzar un raspall de filaments suaus o mitjans, fer moviments controlats i no exercir massa pressió.
Símptomes d’unes dents desgastades
Els signes varien segons la gravetat del desgast i el seu origen. Entre els més freqüents hi ha les dents més curtes, vores planes o irregulars, petites fractures i canvis en la forma del somriure.
També és habitual experimentar sensibilitat dental al fred, a la calor o als aliments dolços a causa de l’exposició de la dentina.
En els casos més avançats es pot produir una pèrdua de dimensió vertical, és a dir, una disminució de l’alçada de la mossegada. Això pot fer que el terç inferior de la cara sembli més curt, afavorir l’aparició d’arrugues al voltant de la boca i alterar tant la funció masticatòria com l’estètica facial.
Quan el desgast està relacionat amb el bruxisme, també poden aparèixer dolors musculars, molèsties articulars, tensió mandibular i cefalees, especialment en despertar.
Com es poden restaurar les dents desgastades?
El tractament dependrà de la causa del desgast, de la quantitat d’estructura perduda i de l’estat general de la boca. En tots els casos, el primer objectiu ha de ser aturar el procés que ha provocat la pèrdua d’esmalt abans de reconstruir les dents.
Ortodòncia
Quan el desgast està relacionat amb una mala posició dental o una alteració de la mossegada, l’ortodòncia permet redistribuir correctament les forces i evitar que determinades peces continuïn deteriorant-se.
Reconstruccions, facetes i corones
En els desgasts lleus o moderats és possible recuperar l’anatomia dental mitjançant reconstruccions de composite o facetes ceràmiques, sempre que hi hagi prou estructura dental sana.
Quan la pèrdua de teixit és més important, les corones poden ser la millor alternativa per retornar resistència, funció i estètica a la dent.
En els casos més complexos pot ser necessari fer una rehabilitació oral completa per recuperar la dimensió vertical perduda i restablir una mossegada equilibrada abans de fer les restauracions definitives.
Fèrula de descàrrega
Si el desgast està provocat pel bruxisme, la fèrula de descàrrega constitueix una part fonamental del tractament. Es tracta d’un dispositiu personalitzat que protegeix les dents durant la nit i ajuda a reduir la sobrecàrrega sobre les estructures dentals i musculars.
És important que la fèrula sigui confeccionada a mida i ajustada per un dentista, ja que les fèrules genèriques no ofereixen el mateix nivell de protecció i, en alguns casos, fins i tot poden empitjorar la mossegada.
Es pot prevenir el desgast dental?
Sí. La prevenció comença per identificar els factors de risc. No totes les persones desgasten les dents pel mateix motiu; per això, les recomanacions i el tractament s’han d’adaptar a cada cas.
Fer revisions dentals periòdiques és fonamental. El dentista pot detectar senyals primerencs de desgast abans que el pacient noti símptomes clars. Això permet actuar abans i evitar tractaments més complexos.
Mantenir una higiene bucodental correcta, utilitzar una tècnica de raspallat adequada, controlar el bruxisme quan n’hi ha, tractar les alteracions de la mossegada i moderar el consum d’aliments i begudes àcides són mesures fonamentals per conservar l’esmalt dental durant més temps.
Recuperar unes dents desgastades és possible
El desgast dental no s’ha de considerar una conseqüència inevitable de l’edat. Tot i que l’esmalt perdut no es pot regenerar, sí que hi ha tractaments capaços de recuperar la forma, la funció i l’estètica de les dents.
A Abaden fem un diagnòstic complet per identificar la causa del desgast i dissenyar un tractament personalitzat que no només reconstrueixi el somriure, sinó que també protegeixi les dents per evitar que el problema torni a aparèixer.
