Hi ha dos tipus de disjuntors de paladar: el disjuntor Hyrax i el disjuntor McNamara. A l’article d’avui ens centrarem en el primer, el qual està orientat a nens d’entre nou i 11 anys. És a dir, aquells el recanvi dentari dels quals es troba en una fase avançada.
Què és el disjuntor Hyrax?
El disjuntor Hyrax és un aparell d’ortodòncia que s’utilitza per eixamplar el paladar. S’utilitza, sobretot, en nens que presenten un maxil·lar superior poc desenvolupat i, com a conseqüència, tenen un paladar ogival o estret.
Normalment, el disjuntor Hyrax s’usa en nens d’entre nou i 11 anys. Això és perquè, en aquesta etapa de la vida, les sutures del paladar encara no han acabat de fusionar-se. Per aquest motiu, resulta possible aplicar pressió sobre el paladar i permetre que s’expandeixi.
L’expansió palatina aconsegueix que el paladar arribi a la mida adequada i, en conseqüència, millora la relació entre el maxil·lar superior i la mandíbula, ja que aquesta presenta un desenvolupament més gran. A més, augmentar l’amplada del maxil·lar permet crear l’espai necessari perquè puguin erupcionar totes les dents superiors definitives.
Tot i que el disjuntor Hyrax està especialment indicat en nens, també es pot utilitzar en adolescents i adults joves però, en aquest cas, el tractament s’ha d’acompanyar de microcargols. Això és perquè, a aquestes edats, l’os del paladar ha completat el seu creixement, per la qual cosa no resulta modelable com en la infància.
Com funciona el disjuntor Hyrax?
El disjuntor Hyrax és un aparell metàl·lic que es fixa als molars superiors mitjançant bandes metàl·liques. Atès que l’expansor se sol col·locar quan el pacient es troba en ple recanvi dentari, la seva estructura està preparada per permetre l’erupció de les dents definitives.
L’aparell compta amb un cargol central que, quan s’activa, exerceix pressió sobre la sutura palatina mitjana. La sutura palatina mitjana és l’articulació que uneix ambdues meitats del paladar i que, davant la pressió exercida pel cargol, comença a separar-se. Amb això, es crea nou teixit ossi i s’expandeix el paladar.
El disjuntor Hyrax pot ser activat per l’ortodoncista o pels pares del nen, seguint les instruccions del professional. Per fer-ho, l’ortodoncista proporciona als pares una clau especial que permet girar el cargol. A mesura que el cargol gira, s’exerceix una força gradual i controlada sobre el paladar, cosa que permet separar la sutura palatina.
Una vegada que el disjuntor Hyrax arriba a l’expansió desitjada, l’aparell es manté durant diversos mesos a la boca, però sense activar, perquè l’os s’estabilitzi en la seva nova posició.
El disjuntor Hyrax se sol utilitzar en nens d’entre nou i 11 anys.
Fases del tractament amb disjuntor Hyrax
El tractament amb el disjuntor Hyrax consta de les fases següents:
- Estudi d’ortodòncia: abans de col·locar l’expansor, l’ortodoncista realitza un estudi complet al pacient. Aquest estudi es compon d’una exploració clínica i radiogràfica. A més, el professional pren una sèrie de fotografies i impressions (mesures) de la boca.
- Fabricació del disjuntor: després de realitzar l’estudi, l’ortodoncista envia al laboratori els registres del pacient perquè confeccioni el dispositiu a mida.
- Inici del tractament actiu: uns dies després, el nen va a la clínica dental perquè l’especialista li col·loqui l’aparell. En aquesta cita de col·locació, l’ortodoncista explica als pares com han d’activar el cargol perquè el disjuntor Hyrax aconsegueixi els resultats desitjats.
- Seguiment: al llarg del tractament, l’ortodoncista planifica una sèrie de cites de revisió per observar l’evolució del nen.
- Final del tractament actiu: una vegada aconseguits els resultats desitjats, es deixa d’aplicar pressió sobre el paladar. No obstant això, resulta indispensable mantenir el disjuntor a la boca durant un temps per poder estabilitzar els canvis aconseguits. Dit això, convé assenyalar que, després del tractament actiu, és comú observar un diastema (espai) entre els dos incisius centrals superiors, cosa que es produeix per la separació de la sutura palatina. Amb el temps, aquest espai tendeix a tancar-se per si sol. Si això no passa, també es pot tancar amb un tractament d’ortodòncia (brackets o Invisalign).
- Retirada de l’aparell: una vegada estabilitzats els resultats, l’ortodoncista retira l’expansor Hyrax. Com hem avançat, sovint és necessari recórrer posteriorment a un tractament amb brackets o alineadors per alinear les dents que han erupcionat al nou espai creat al paladar. No obstant això, fins que arriba aquest moment se sol deixar descansar el pacient entre un i dos anys.
Quant de temps cal portar el disjuntor Hyrax?
El temps que un pacient necessita portar el disjuntor Hyrax depèn de diversos factors, com l’edat o la seva resposta individual al tractament. No obstant això, en termes generals, podem dir que els nens solen portar el disjuntor Hyrax entre quatre i sis mesos, aproximadament.
No obstant això, cal recordar que aquest termini es divideix en dues etapes:
- Fase activa: dura entre 15 i 20 dies. Aquesta és l’etapa en què el cargol central del disjuntor s’activa regularment per aconseguir l’expansió desitjada.
- Fase de retenció: dura entre tres i sis mesos. Durant aquest període, el disjuntor Hyrax roman a la boca però actua, més aviat, com un retenidor, perquè ja no exerceix pressió al paladar.
[boton text=»Demaneu cita sense compromís» link=»https://abadendentistas.com/contacta-con-nosotros» /]
Quant costa el disjuntor Hyrax?
En general, el preu d’un disjuntor Hyrax sol oscil·lar entre els 1.000 i els 1.300 euros.
No obstant això, per oferir un pressupost tancat, és fonamental anar a una clínica dental i ser valorat per un ortodoncista. Si voleu conèixer el preu del disjuntor Hyrax podeu anar a qualsevol de les clíniques Abaden. En una primera visita sense compromís podrem donar resposta a totes les vostres preguntes sobre el tractament.
Bibliografia
- Ricardo Reyes, Manuela, Comas Mirabent, Raquel Bibiana, Martínez Ramos, Maira Raquel, & Mok Barceló, Paula. (2015). Expansión rápida del maxilar con el tornillo Hyrax en un adolescente. MEDISAN, 19(3), 417-421.
- Calvo Pérez, Damarys, Martínez Brito, Isabel, García del Busto Chinea, Marisel, Hernández González, Yailyn Odalys, & Saborit Carvajal, Tahimí. (2018). Disyunción Maxilar. Revista Médica Electrónica, 40(1), 192-199.
