La llengua és un dels òrgans més importants de la cavitat bucodental, ja que té un paper destacat en la masticació, la fonació i la respiració. Per això, qualsevol alteració que l’afecti pot generar repercussions negatives en la vida diària d’una persona. Aquest és el cas de la macroglòssia.
El més habitual és detectar la macroglòssia en nadons i nens, per la qual cosa és fonamental prestar atenció al seu creixement bucodental. I, en cas d’observar algun símptoma o signe estrany, acudir com més aviat millor a l’odontopediatre.
Què és la macroglòssia?
La macroglòssia és un trastorn que provoca un augment en la quantitat de teixit de la llengua. Com a conseqüència, les persones que tenen macroglòssia presenten una llengua més gran del que és habitual.
Aquesta alteració se sol diagnosticar en la infància i pot ser més o menys acusada. De fet, en els casos més severs, la llengua pot sobresortir de la boca.
En funció de com de desproporcionat sigui el tamaño de la lengua, els inconvenients que provoca la macroglòssia als nens que la pateixen també poden variar substancialment. Per exemple, a l’hora de parlar, empassar o respirar.
Com saber si el meu fill té macroglòssia?
El principal símptoma de la macroglòssia és clar: una llengua massa gran en relació amb la boca.
No obstant això, per poder realitzar un diagnóstico adequat, és important acudir a un odontopediatre, perquè estudiï la morfologia lingual i pugui determinar si el nen presenta macroglòssia.
En general, els síntomas que poden advertir-nos que un nen pateix macroglòssia són els següents:
- Dificultat en la parla: existència de problemes evidents per pronunciar correctament pel fet que la llengua no pot realitzar els moviments necessaris de forma natural.
- Respiració problemàtica: en casos severs, una mida desproporcionada de la llengua pot impedir una correcta respiració. A vegades, la macroglòssia també és la causant de l’apnea del son.
- Alimentació: la macroglòssia també es manifesta amb problemes en mastegar o en empassar els aliments i les begudes. Per tant, una cosa tan senzilla i vital com alimentar-se es pot convertir en una tasca dificultosa.
- Aftes a la boca: els pacients que pateixen macroglòssia solen desenvolupar petites úlceres o nafres a la boca, amb especial incidència a la llengua.
- Sialorrea: un altre símptoma que provoca la gran mida de la llengua és la producció excessiva de saliva.
- Predisposició a infeccions orals: el mateix excés de salivació també fa que els bacteris proliferin amb més facilitat.
Els tractaments més indicats per corregir la macroglòssia són la glossectomia i la logopèdia.
Causes de la macroglòssia
Generalment, la macroglòssia està provocada per causes hereditàries o congènites (presents en néixer). A continuació, us explicarem alguns dels trastorns que poden cursar amb macroglòssia:
- Síndrome de Down: les persones que pateixen síndrome de Down solen caracteritzar-se per presentar una llengua més gruixuda o gran del que és normal.
- Acromegàlia: l’acromegàlia és una patologia endocrina crònica i molt poc freqüent. Les persones que pateixen aquesta malaltia presenten un excés de l’hormona del creixement (GH) al cos.
- Síndrome de Beckwith-Wiedemann: la síndrome de Beckwith-Wiedemann és un trastorn del creixement que provoca una mida corporal gran, així com òrgans d’una mida superior a l’habitual.
- Hipotiroïdisme d’origen congènit: l’hipotiroïdisme implica una baixa producció de l’hormona tiroïdal. Aquest fet pot provocar alteracions a la zona del cap i el rostre, com una llengua gran.
- Mucopolisacaridosis: les mucopolisacaridosis són un grup de malalties metabòliques que provoquen l’acumulació de grans quantitats de sucre al cos.
Tractament de la macroglòssia
Una vegada diagnosticada la macroglòssia, és fonamental que l’odontòleg valori la gravetat de l’alteració per poder planificar el tratamiento més adequat.
I és que, com ja hem avançat, cal tenir en compte que el tractament variarà en funció de cada cas, la severitat de la macroglòssia i les conseqüències que produeixi.
En casos molt severs, en què aquest trastorn afecta de forma rellevant la vida del pacient, la glossectomia és una bona opció. La glossectomia consisteix en una intervenció quirúrgica mitjançant la qual es redueix la mida de la llengua. D’aquesta manera, tant la llengua com la boca milloraran la seva funcionalitat i estètica.
La glossectomia està indicada entre els quatre i set anys de vida. Una vegada realitzada, el nen s’oblidarà per sempre dels problemes ocasionats per la macroglòssia.
No obstant això, no sempre la intervenció quirúrgica és el tractament més oportú. En els casos més lleus, l’ajuda d’un logopeda serà suficient per acabar amb les conseqüències negatives de la macroglòssia.
Dit això, cal recalcar que, encara que es realitzi una glossectomia, també serà necessari que el nen acudeixi al logopeda després de la cirurgia. Així, el professional podrà ajudar-lo a interioritzar unes funcions bàsiques que, a conseqüència de la macroglòssia, no va aprendre a fer a temps.
Bibliografia
- García de Guilarte RF, Frönher BB, Urcelay PR, Nájera RC, Meli BG, Enríquez de Salamanca Celada J. An idiopathic case of macroglossia. J Plast Reconstr Aesthet Surg. 2009;62:41—3
- Buller Viqueira, Eva, Ureba Rubio, Rosalía, & Cabello Pulido, Juana. (2014). Síndrome de Beckwith-Wiedemann. Revista Clínica de Medicina de Familia, 7(1), 66-68.
- Borborema dos Santos, Victor Diniz, Assis, Gleysson Mathias de, Pereira da Silva, José Sandro, & Rocha Germano, Adriano. (2015). Glossectomia parcial en pacient portador del síndrome de Beckwith-Wiedemann: relato del caso. Revista Española de Cirugía Oral y Maxilofacial, 37(4), 202-206.
