Una taca negra en una dent pot generar preocupació immediata, sobretot per la possibilitat que sigui una càries. No obstant això, no totes les taques fosques indiquen un problema greu. Algunes són superficials i fàcils de tractar, mentre que d’altres requereixen atenció professional.
Moltes persones associen directament aquestes taques amb càries, però el cert és que poden tenir diferents orígens. Per això, és important no treure conclusions ràpides i entendre què hi ha darrere d’aquest canvi a la dent.
Aquestes taques poden aparèixer com punts petits, línies a prop de la geniva o zones més àmplies. De vegades no causen molèsties, però en altres casos poden acompanyar-se de sensibilitat o mal alè.
Si heu observat dents amb taques negres, aquest article us ajudarà a entendre què són, per què surten i què fer quan apareixen.
Què són les taques negres a les dents?
Les taques negres a les dents són zones fosques que apareixen sobre la superfície dental o al costat de la geniva. En uns casos es tracta de pigmentacions externes que es dipositen sobre l’esmalt. En altres, aquest color fosc pot indicar que la dent està danyada per dins, és la temuda càries dental.
Hi ha pacients que observen un punt negre a la dent que no és una càries. És quelcom freqüent, i pot deure’s a una tinció localitzada, a sarro fosc o a una pigmentació produïda per bacteris cromògens, que generen petites marques negres a prop de la geniva. També és habitual veure línies negres a les dents, especialment en persones amb tendència a acumular placa en aquesta zona.
L’important és entendre que el color, per si sol, no és suficient per determinar l’origen. Dues taques fosques poden semblar iguals a simple vista, però tenir causes completament diferents.
Diferències entre una càries i altres taques negres a les dents
Distingir entre una càries i una taca és un dels dubtes més habituals. A simple vista, ambdues poden presentar un color fosc. Una càries no és només una marca de color, sinó una lesió produïda per bacteris que van destruint l’esmalt. Si no es tracta a temps, avancen cap a capes més profundes de la dent com la dentina o la polpa (el nervi de la dent).
Quan hi ha càries, l’habitual és que la superfície no estigui llisa. Pot notar-se rugosa, tova o presentar una petita cavitat. També és possible que aparegui sensibilitat al fred, a la calor o als aliments dolços. Si la lesió avança, pot fer mal en mastegar o fer mal de forma espontània.
En canvi, quan es tracta d’una taca superficial, la dent manté la seva estructura intacta. La superfície sol ser llisa, no sempre hi ha símptomes i moltes vegades l’alteració es manté estable en el temps. Aquesta diferència és fonamental, perquè encara que visualment puguin semblar similars, el tractament no té res a veure. Mentre que una càries requereix eliminar el teixit afectat i reconstruir la dent, una simple pigmentació pot resoldre’s amb mesures molt més conservadores.
Causes de les taques negres a les dents
Les taques negres poden aparèixer per diferents motius. Algunes causes estan relacionades amb la higiene, altres amb hàbits diaris i altres amb determinats productes o tractaments. Identificar l’origen és el que permet tractar el problema i evitar que tornin a aparèixer.
Bacteris
La boca acumula placa bacteriana cada dia. Si no s’elimina bé amb el raspallat i la higiene interdental, aquesta placa s’endureix i es transforma en sarro. Quan això passa, poden aparèixer zones fosques, especialment a la unió de la dent amb la geniva.
En alguns pacients, certs bacteris produeixen pigments que generen una coloració negra molt característica. Sol observar-se com una línia fina o petits punts foscos adherits a la vora de la geniva.
Encara que aquestes taques no impliquin una lesió interna, sí indiquen que hi ha dipòsits adherits a la dent o alteracions que no convé ignorar.
Tabac
El tabac és una de les causes més freqüents de pigmentació dental. Els seus components (la nicotina) s’adhereixen a l’esmalt i, amb el temps, deixen taques cada vegada més visibles. Al principi solen ser groguenques o marrons, però poden enfosquir-se fins a adquirir un to molt intens.
A més, fumar empitjora la salut de les genives, afavoreix l’acumulació de placa i augmenta la dificultat per mantenir les dents netes. Per això, en fumadors és habitual veure dents amb taques negres o zones molt pigmentades, sobretot a la part interna de les incisives o a prop del coll de la dent, a la unió amb la geniva.
Alimentació
L’alimentació influeix molt més del que sembla en el color de les dents. El consum freqüent de cafè, te, vi negre, refrescos carbonatats i altres productes amb alt poder pigmentant afavoreix l’aparició de taques superficials. Si a més hi ha placa acumulada, aquests pigments es fixen amb facilitat.
A més, una dieta alta en sucres alimenta els bacteris que provoquen càries. Per tant, una mala alimentació pot produir tincions i augmentar el risc de lesions com la càries dental.
Esbandides i fàrmacs
Algunes esbandides i certs medicaments poden alterar el color de la dent. Un cas habitual és el de les esbandides amb clorhexidina, un antisèptic molt útil que s’usa després de cirurgies durant uns dies concrets o després d’un tractament periodontal. Si les esbandides de clorhexidina s’usen de forma recurrent i sense supervisió mèdica, poden alterar el color de les dents provocant tincions.
Aquestes taques solen aparèixer sobretot quan ja existeix placa o sarro acumulat. No sempre són negres intenses, però sí que poden veure’s fosques i generar preocupació. També hi ha fàrmacs que afecten el color dental en etapes de desenvolupament de la dent, encara que això depèn del tipus de medicament i del moment en què s’hagi pres.
Com es tracten les taques negres
Pel que fa al tractament no hi ha una única solució vàlida per a tots els casos, ja que depèn directament de la causa. Per això, és important no intentar eliminar les taques a casa amb remeis abrasius, bicarbonat o productes no indicats. El que pot semblar una solució ràpida pot acabar empitjorant el problema.
Quan les taques són superficials, el tractament més habitual és una neteja professional. Amb ella s’elimina la placa, el sarro i bona part de les tincions externes adherides a l’esmalt. En molts casos, aquesta mesura és suficient per retornar a la dent un aspecte net i uniforme.
Si la pigmentació no està només a la superfície, pot ser necessari valorar un blanquejament dental. Aquest tractament ajuda a aclarir el to general de la dent, però no serveix per a tots els casos. Una revisió dental prèvia per part del vostre odontòleg és imprescindible per valorar si millorarà el color de les vostres dents amb un blanquejament.
Quan el problema és més profund o afecta una zona concreta de la dent, les carilles de composite poden ser una bona alternativa. Permeten cobrir alteracions de color i millorar l’estètica de forma molt natural. Són útils quan la taca no desapareix amb neteja ni amb blanquejament.
Si la causa és una càries, el tractament canvia per complet. En aquest cas, no es tracta de treure una pigmentació, sinó de reparar una dent danyada. El dentista eliminarà el teixit afectat i reconstruirà la peça amb el material més adequat segons el cas.
També hi ha situacions en què les taques reapareixen perquè la higiene diària és insuficient o no es realitza de forma correcta. Això passa, per exemple, quan existeix apilotonament dental o dents mal col·locades. En aquests casos, l’ortodòncia invisible no només millora l’estètica, sinó que també facilita la neteja i ajuda a prevenir noves taques i altres problemes orals ja que alinea les dents i la higiene es torna més senzilla.
Es poden prevenir les taques negres a les dents?
En molts casos, sí. En molts casos, aquestes taques es poden prevenir. Una higiene oral adequada, que inclogui raspallat correcte i neteja interdental, és fonamental. També ho és acudir a revisions periòdiques i controlar hàbits com el tabac o el consum freqüent d’aliments i begudes pigmentants.
Per últim, hi ha quelcom especialment important: no deixar passar el temps. Encara que una taca no faci mal ni causi molèsties, convé revisar-la. Pot tractar-se d’alguna cosa superficial, però també pot ser l’inici d’un problema que, detectat a temps, resulta molt més senzill de solucionar.
