La separació entre dents és quelcom que algunes persones viuen amb naturalitat i d’altres prefereixen corregir per motius estètics, funcionals o de salut. Pot aparèixer entre les incisives superiors, que és el més habitual, però també en altres zones de la boca. De vegades es tracta d’un petit espai gairebé imperceptible i, en altres casos, els buits entre les dents arriben a afectar la manera de mossegar, parlar o somriure.
La bona notícia és que existeixen tractaments molt eficaços per corregir la separació entre dents. La clau està a saber per què s’ha produït aquest espai i triar la solució més adequada. En aquest post us ho expliquem tot.
Com s’anomena la separació entre dents?
La separació entre dents rep el nom de diastema. En odontologia, es parla de diastema dental quan existeix un espai visible entre dues peces dentals que, en condicions normals, haurien d’estar en contacte o molt properes entre si. El cas més conegut és l’espai que apareix entre les dues incisives centrals superiors, tot i que pot presentar-se en qualsevol zona de la boca.
El diastema pot ser lleu, moderat o més marcat. En alguns pacients forma part de l’anatomia natural del seu somriure, i no suposa cap problema. De fet, hi ha persones que consideren que aquest petit espai els aporta personalitat. No obstant això, quan l’espai entre dents és ampli, progressa amb el temps o està associat a altres símptomes, és recomanable acudir al dentista per estudiar-ne l’origen.
També és important diferenciar un diastema puntual d’una separació generalitzada. No és el mateix tenir un petit buit entre les dues dents frontals que diversos en diferents zones de la boca. En aquest segon cas pot existir una desproporció entre la mida de les dents i la mida de l’os maxil·lar, pèrdua de suport o una maloclusió que requereix tractament. També pot deure’s a l’avantatjament de les dents per un problema periodontal, és a dir, per la pèrdua de suport ossi que fa que les dents es moguin i creïn espai entre elles.
Per això, abans de decidir com corregir les dents separades, el primer pas sempre ha de ser un diagnòstic complet. Només així és possible saber quin serà el tractament més adequat.
Per què apareixen les dents separades?
Una de les raons més freqüents és la diferència entre la mida de les dents i l’espai disponible a l’arcada. Si les dents són petites en relació amb el maxil·lar, poden quedar espais visibles entre elles.
Una altra causa habitual és la posició del frenell labial. Quan és massa gruixut, baix o fibrós, pot impedir que les incisives centrals s’ajuntin i provocar un diastema dental a la zona anterior. En aquests casos, tancar l’espai sense tractar l’origen pot fer que el problema reaparegui amb el temps.
Els hàbits també poden influir. Xuclar-se el dit durant la infància, empènyer les dents amb la llengua o mossegar objectes de forma repetida poden modificar la posició dental. Si aquests hàbits es mantenen durant anys, poden afavorir l’aparició de buits entre les dents o alterar la mossegada.
La malaltia periodontal és una altra causa important, sobretot en adults. Quan les genives i l’os que subjecten les dents es debiliten per la presència de càlcul i placa, les dents es poden moure i separar a poc a poc. El pacient pot notar que abans no tenia espais i que, amb el pas del temps, han anat apareixent. En aquests casos, no n’hi ha prou amb tancar els buits: primer cal tractar i controlar la salut de les genives.
També poden aparèixer espais després de la pèrdua d’una peça dental. Quan no es reposa a temps, les dents veïnes tendeixen a desplaçar-se, cosa que pot generar espais, inclinacions i problemes de mossegada. De la mateixa manera, algunes alteracions en l’erupció dental, dents absents de forma congènita o peces amb una forma més estreta del que és habitual poden estar darrere de la separació entre dents.
Quins problemes poden causar les dents separades?
En moltes ocasions, la separació entre dents preocupa perquè afecta l’estètica del somriure. Un diastema visible a la zona anterior pot fer que una persona somrigui amb menys seguretat o intenti amagar les dents en parlar. Això no significa que tots els diastemes s’hagin de corregir, però sí que convé valorar l’impacte que tenen en la confiança del pacient.
No obstant això, les conseqüències poden anar més enllà de l’aspecte estètic. Els espais entre les dents afavoreixen la retenció de restes d’aliments, cosa que dificulta la higiene i pot augmentar el risc de càries, inflamació de les genives o malaltia periodontal si no es mantenen uns bons hàbits de neteja.
Quan la separació està relacionada amb una alteració de la mossegada, també poden aparèixer desgasts dentals, sobrecàrregues musculars o dificultats durant la masticació. Fins i tot, en alguns casos, els diastemes més amplis poden modificar lleugerament la pronunciació de determinats sons.
A més, si els espais apareixen de forma progressiva durant l’edat adulta, poden constituir un senyal d’alarma que indiqui una pèrdua de suport periodontal o una altra alteració que requereix tractament.
Com es pot corregir la separació entre dents?
El tractament dependrà sempre de la causa que hagi originat el diastema.
Quan el problema està relacionat amb una mala posició dental, l’ortodòncia sol ser la millor opció. Permet moure les dents de forma controlada i tancar els espais respectant la mossegada. En pacients adults, l’ortodòncia invisible és una alternativa molt demandada perquè corregeix les dents separades de manera discreta, còmoda i planificada.
En aquells casos en què l’espai és petit i la mossegada és correcta, les reconstruccions estètiques amb composite poden oferir excel·lents resultats. Es tracta d’un procediment mínimament invasiu que permet afegir material del color de la dent per tancar petits diastemes sense necessitat de desgastar pràcticament l’estructura dental.
Les carilles dentals també constitueixen una alternativa molt vàlida quan, a més de tancar l’espai, es vol millorar la forma, la mida o les proporcions de les dents. Són especialment útils quan hi ha dents petites, desgastades o amb alteracions de forma.
Si l’origen del problema és un frenell labial d’inserció baixa, l’especialista pot valorar la realització d’una frenectomia com a complement al tractament ortodòntic per aconseguir una major estabilitat del resultat.
Quan la separació està provocada per malaltia periodontal, el tractament de les genives s’ha de realitzar abans de qualsevol procediment estètic o ortodòntic.
Quin és el millor tractament per a un diastema?
No existeix una única solució vàlida per a tots els pacients. El millor tractament serà aquell que elimini la causa del problema i aconsegueixi un resultat estable, funcional i natural.
En alguns casos, l’ortodòncia serà imprescindible per corregir la posició de les dents i la mossegada. En altres, una reconstrucció amb composite o unes carilles permetran millorar l’estètica de forma conservadora. De vegades, fins i tot caldrà combinar diversos tractaments per obtenir el millor resultat possible.
Per això, triar una opció únicament per la seva rapidesa o pel seu preu no sempre és la millor decisió. Abans de tancar un espai entre les dents és fonamental estudiar la mossegada, la salut de les genives, la forma de les peces dentals i les proporcions del somriure.
Recuperar un somriure harmònic és possible
Si heu notat que han aparegut espais entre les vostres dents o sempre heu volgut corregir un diastema, el més recomanable és fer una valoració personalitzada. Un diagnòstic precís permetrà conèixer la causa i triar el tractament més adequat per aconseguir un somriure estètic, funcional i estable a llarg termini.
A Abaden estudiem cada cas de forma individual per oferir la solució que millor s’adapti a les necessitats de cada pacient, preservant sempre la salut de les dents i les genives.
