El mal alè pot aparèixer després d’un àpat concret, quan ens llevem al matí o després de passar moltes hores sense menjar. En aquests casos sol ser temporal i pot millorar en menjar, beure i recuperar una correcta higiene oral. El problema apareix quan es manté dia rere dia i no millora encara que ens raspallem les dents.
Moltes persones que intenten esbrinar per què tenen mal alè pensen que el problema és a l’estómac. Tanmateix, la majoria dels casos d’halitosi tenen el seu origen a la mateixa boca.
Per això, saber com eliminar el mal alè no consisteix únicament a utilitzar un col·lutori o prendre un caramel de menta. Per solucionar-lo adequadament cal identificar primer què l’està provocant.
Vegem quines són les principals causes del mal alè, quines mesures poden ajudar a controlar-lo i quan és recomanable acudir al dentista.
Halitosi: què és?
L’halitosi és el terme mèdic utilitzat per descriure una olor desagradable de l’alè que es pot presentar de manera persistent o recurrent.
No hem de confondre una halitosi mantinguda amb episodis puntuals de mal alè. Per exemple, és habitual llevar-se amb pitjor alè al matí. Durant el son disminueix el flux salival i els bacteris presents a la boca tenen més facilitat per proliferar. També poden produir-se canvis temporals en l’alè després de consumir determinats aliments o begudes.
Quan el mal alè es manté durant el dia, reapareix poc després de raspallar-se les dents o dura setmanes, convé buscar-ne l’origen.
Determinar-ne les causes és fonamental, perquè pot estar relacionat amb una higiene oral insuficient, però també amb problemes de les genives, recobriment de la llengua, sequedat bucal o altres alteracions que necessiten tractament.
Causes reals del mal alè a la boca
La majoria dels problemes d’halitosi tenen el seu origen dins de la boca. Els bacteris presents en diferents superfícies orals poden degradar proteïnes i altres substàncies i produir compostos volàtils responsables de l’olor desagradable.
La part posterior de la llengua és un dels principals llocs on es poden acumular els bacteris relacionats amb l’halitosi. Les malalties periodontals i una higiene oral deficient també poden contribuir al problema.
Tanmateix, no totes les persones tenen mal alè pel mateix motiu. Aquestes són algunes de les causes més habituals.
Placa bacteriana
La placa bacteriana es forma sobre les dents, les genives i altres superfícies de la boca. Quan no s’elimina correctament mitjançant el raspallat i la higiene interdental, es pot acumular i afavorir problemes de salut oral.
La llengua també requereix atenció. La seva superfície presenta nombroses irregularitats on poden quedar restes d’aliments, cèl·lules i microorganismes. Per això, una llengua amb abundant recobriment pot contribuir al mal alè.
Una higiene adequada no consisteix només a raspallar-se les dents ràpidament. També cal netejar correctament les zones interdentals i prestar atenció a la higiene de la llengua.
Si la placa dental es manté durant prou temps, es pot mineralitzar i convertir-se en càlcul o tosca. Un cop mineralitzada, no es pot eliminar mitjançant el raspallat domèstic i requereix una neteja professional.
Càries i infeccions
Determinades càries, especialment quan són extenses o creen zones on es retenen restes d’aliments i placa bacteriana, poden contribuir al mal olor.
Quan hi ha una infecció dental, poden aparèixer també altres signes i símptomes com dolor, inflamació, molèsties en mastegar, supuració o mal gust de boca.
Els abscessos dentals també es poden associar a mal gust i olor desagradable. En aquestes situacions, intentar dissimular el problema amb col·lutoris no elimina la infecció ni substitueix el tractament necessari.
Per tant, quan una persona busca com eliminar el mal alè de la boca i, a més, presenta dolor dental, inflamació, supuració o molèsties en mastegar, és important fer una exploració.
Malalties dentals
Les malalties de les genives són una altra causa freqüent que cal tenir en compte.
La gingivitis apareix quan l’acumulació de placa provoca inflamació de les genives. Aquestes poden veure’s enrogides, inflamades o sagnar durant el raspallat.
Si el problema evoluciona cap a una periodontitis, els bacteris es poden acumular en zones més profundes al voltant de les dents. Aquestes àrees són difícils de netejar mitjançant la higiene habitual i poden afavorir un mal alè persistent.
En aquests casos, la solució passa per diagnosticar i tractar adequadament la malaltia periodontal. Intentar millorar únicament l’olor sense controlar el problema de les genives no en resol la causa.
Boca seca
La saliva té un paper important en l’equilibri i la protecció de la boca. Contribueix a la neteja de les superfícies orals, ajuda a eliminar restes i manté els teixits hidratats.
Quan disminueix la producció de saliva, els bacteris troben unes condicions més favorables per acumular-se. Per aquest motiu, la sequedat bucal o xerostomia pot contribuir a l’aparició d’halitosi.
La sensació de boca seca pot aparèixer per diferents motius, entre els quals hi ha determinats medicaments, algunes malalties, la deshidratació o situacions que afavoreixen la sequedat dels teixits orals.
A més, durant la nit disminueix fisiològicament la producció de saliva, fet que ajuda a explicar per què l’alè sol ser pitjor quan ens despertem.
Si la sensació de boca seca és freqüent o persistent, convé comentar-ho amb el dentista o el metge per valorar-ne el possible origen.
Problemes digestius
Tot i que algunes persones relacionen automàticament el mal alè amb l’estómac, les causes digestives no són l’origen més freqüent de l’halitosi.
La majoria dels casos tenen un origen intraoral. Per això, davant d’un mal alè persistent, el primer que cal fer és revisar l’estat de la boca, incloses les dents, les genives, la llengua, la higiene oral i el flux salival.
Existeixen causes extraorals i determinades malalties o alteracions mèdiques que poden modificar l’olor de l’alè, però són molt menys freqüents que les causes originades a la cavitat oral.
Si després d’una valoració odontològica no s’identifica una causa a la boca i l’halitosi persisteix, pot ser necessari fer una valoració mèdica per estudiar altres possibles orígens.
Hàbits que produeixen halitosi
El que mengem i alguns hàbits quotidians també poden modificar el nostre alè.
L’all, la ceba i determinats aliments d’olor intensa poden produir canvis temporals. El cafè i les begudes alcohòliques també poden empitjorar la sensació de sequedat de boca en algunes persones.
El tabac mereix una atenció especial. A més de l’olor que produeix directament, fumar perjudica els teixits de la boca i augmenta el risc de problemes a les dents i les genives.
Per això, si vols saber com evitar el mal alè, no n’hi ha prou amb pensar únicament en el raspallat. També és important revisar determinats hàbits diaris que poden afavorir-lo.
Altres causes de mal alè
L’halitosi també pot tenir un origen fora de la cavitat oral.
Algunes infeccions de gola, alteracions de les amígdales o problemes nasals poden provocar olors desagradables. Els anomenats càlculs amigdalins, per exemple, poden acumular bacteris i restes a les amígdales.
Determinades malalties generals també poden modificar l’alè, tot i que són causes menys habituals.
Aquesta varietat de possibilitats explica per què no existeix un únic tractament vàlid per a totes les persones que pateixen halitosi. Per solucionar el problema cal identificar-ne primer l’origen.
Com solucionar l’halitosi
La pregunta més habitual és com combatre el mal alè de manera eficaç, i la resposta depèn de la causa.
Quan el problema està relacionat amb l’acumulació de bacteris i placa i amb una higiene insuficient, millorar les cures diàries pot produir una diferència important.
Si hi ha una càries que reté placa, una infecció, una malaltia periodontal o una altra patologia, caldrà tractar específicament aquest problema. I si l’origen no es troba a la boca, pot ser necessària una valoració mèdica.
Solucions casolanes
La primera mesura consisteix a mantenir una higiene bucodental completa i constant.
Les dents s’han de raspallar correctament, prestant atenció a totes les seves superfícies i a la zona propera a les genives. També cal netejar els espais interdentals, ja que el raspall no aconsegueix accedir bé a totes aquestes zones.
La neteja de la llengua, especialment quan hi ha un recobriment visible, pot ajudar a reduir la quantitat de bacteris i residus acumulats a la seva superfície, relacionats amb el mal olor.
Mantenir una hidratació adequada també és recomanable, especialment quan hi ha tendència a tenir la boca seca. En determinades circumstàncies, mastegar xiclet sense sucre pot estimular temporalment la producció de saliva.
Els col·lutoris es poden utilitzar com a complement en determinades situacions, però no substitueixen la higiene mecànica ni el tractament de la causa. Alguns principis actius poden ajudar a reduir temporalment els compostos responsables del mal olor, però la seva elecció i la durada de l’ús s’han d’adaptar a les necessitats de cada pacient.
Els caramels, esprais i productes destinats únicament a emmascarar l’olor poden produir una sensació temporal de frescor, però no solucionen una halitosi persistent si existeix una causa que necessita tractament.
Tractament professional contra el mal alè
Quan el problema no desapareix tot i mantenir una bona higiene, el pas següent és determinar-ne l’origen. A la consulta es poden revisar les dents, les genives, la llengua i els teixits orals per identificar possibles factors relacionats amb l’halitosi.
El tractament dependrà del diagnòstic. Pot ser necessari fer una higiene professional per eliminar placa i càlcul, tractar una càries, solucionar una infecció o abordar una malaltia periodontal.
També és possible detectar signes de sequedat bucal o altres factors que estiguin afavorint el problema.
Quan no hi ha una causa odontològica que expliqui el mal alè, pot ser recomanable derivar el pacient al professional sanitari corresponent per continuar estudiant-ne l’origen.
Quan cal acudir al dentista?
Si el mal alè apareix quan et despertes o després de consumir determinats aliments i desapareix posteriorment després de realitzar una bona higiene, generalment es tracta d’un fenomen transitori.
En canvi, convé acudir al dentista quan el problema persisteix durant dies o setmanes, reapareix poc després de realitzar una correcta higiene oral o s’acompanya d’altres signes o símptomes.
El sagnat o la inflamació de les genives, el dolor dental, la mobilitat d’alguna dent, la presència de pus, la inflamació facial o un mal gust persistent són signes que justifiquen una valoració professional.
També és recomanable demanar una valoració quan has millorat la teva higiene, neteges correctament la llengua i els espais entre les dents i, tot i així, el mal alè continua.
Si fa temps que et preguntes per què tens mal alè, la clau no és únicament dissimular l’olor, sinó esbrinar què la produeix. Trobar-ne la causa és el primer pas per recuperar un alè fresc i, sobretot, tenir cura correctament de la teva salut bucodental.
