Noteu alguna cosa estranya amb la llengua, us mireu al mirall… i aquí està: un bult a la geniva que ahir no teníeu. De sobte apareixen els dubtes. És una cosa sense importància o hauria de preocupar-me? El que és desconcertant és que de vegades no fa gens de mal, mentre que d’altres molesta en mastegar o deixa un gust desagradable a la boca. En aquest moment és fàcil caure en dos extrems: pensar el pitjor o restar-li importància i esperar que desaparegui per si sol.
La realitat és que un bult a la geniva pot tenir causes molt diferents. Algunes són lleus i es resolen amb mesures senzilles o amb un tractament dental habitual. D’altres necessiten atenció urgent, sobretot si hi ha infecció, febre, dolor intens o si el bult creix ràpidament.
En aquest article explicarem per què apareixen aquests bults, quines són les causes més freqüents i quins senyals ens han de posar en alerta.
Per què apareix un bult a la geniva?
La geniva és un teixit que pot inflamar-se o canviar quan alguna cosa no va bé a la boca. Un bult a la geniva sol ser un senyal que hi ha algun problema en aquesta zona, ja sigui a la dent, a la mateixa geniva o al voltant. Pot aparèixer per una inflamació, una infecció amb pus, un frec repetit o alguna lesió que necessita revisió per part de l’odontòleg.
Si el bult apareix de sobte, fa mal i noteu la geniva inflamada, el més habitual és que hi hagi una infecció o una inflamació a la zona.
El color del bult pot donar alguna pista. Si està vermell, sol ser inflamació. Si és blanc, pot ser pus o una rascada. Si és morat o fosc, pot ser un petit cop o un hematoma.
Així i tot, només pel color no es pot saber exactament què és, de manera que l’important és vigilar com evoluciona i consultar si no millora.
Tipus de bult a la geniva
No tots els bults a la geniva són iguals, encara que per fora ho puguin semblar. Cadascun pot tenir una causa diferent.
Per això, no es pot saber exactament què és només mirant-lo. L’odontòleg necessita revisar-lo i, moltes vegades, fer una radiografia dental per veure què està passant per dins.
Fístula
Una fístula és una petita elevació de la geniva que actua com a via de sortida d’una infecció. Sol estar relacionada amb un abscés dental, normalment per un problema a l’arrel de la dent o per una bossa periodontal profunda. A vegades fa mal i d’altres no, perquè la fístula drena i alleuja la pressió. No obstant això, aquest alleujament és enganyós: que no faci mal no significa que no hi hagi infecció.
Una fístula no s’ha de rebentar, punxar ni pressionar. Tampoc és recomanable abusar d’esbandides agressives o antibiòtics. El tractament consisteix a tractar l’origen de la infecció: endodòncia si la infecció és deguda a una càries que afecta el nervi de la dent, o tractament periodontal (curetges) si la causa és l’acumulació de bacteris al voltant de la dent i les genives. Si existeix una inflamació important o dolor intens, heu d’acudir a urgències per valorar el tractament amb medicació o l’actuació per part de l’odontòleg.
Si no es tracta la fístula, la infecció pot avançar i fins i tot provocar la pèrdua de la dent, amb la qual cosa s’haurà de pensar a reemplaçar-la per un implant dental.
Fibroma
El fibroma és un bult dur i benigne del teixit que apareix com a resposta a una irritació repetida. Pot deure’s a una mossegada involuntària, al frec constant d’una pròtesi, d’una ortodòncia que frega la geniva o pel marge afilat d’una dent trencada. Sol ser un bult ferm, del color de la geniva o un poc més pàl·lid, que creix a poc a poc i no sol fer mal.
Encara que no sol ser greu, és important eliminar la causa del frec. Si persisteix, pot augmentar de mida o ulcerar-se. A més, qualsevol lesió persistent ha de valorar-se per confirmar el diagnòstic.
El tractament sol consistir a eliminar el factor irritatiu i, si és necessari, retirar el fibroma mitjançant un procediment senzill.
Èpulis (hiperplàsia gingival)
Els canvis hormonals, sobretot en l’embaràs i la pubertat, o una irritació contínua poden causar un creixement a la geniva que sagna amb facilitat. A aquest bult se l’anomena èpulis o hiperplàsia gingival. Sol estar relacionat també amb una higiene dental insuficient i una gingivitis (inflamació generalitzada de les genives per cúmul de placa dental).
El tractament de l’èpulis consisteix a realitzar una higiene dental professional per eliminar la placa dental i canviar hàbits d’higiene dental a casa. Si, a més d’inflamació, l’odontòleg diagnostica que existeix carrall sota les genives, s’haurà de realitzar un curetge o raspat periodontal.
Quist o granuloma
El quist o granuloma és un teixit inflamatori que apareix com a resposta a una infecció crònica. No sempre fa mal i sol veure’s en les radiografies dentals. L’origen del quist o granuloma sol ser una càries dental que ha afectat el nervi de la dent. Una altra possible causa és una lesió periodontal, és a dir, una pèrdua òssia per acumulació de placa dental. Per confirmar-ne el diagnòstic és convenient realitzar un TAC dental.
El tractament a realitzar dependrà de si l’origen és una càries amb afectació al nervi, en aquest cas es realitzaria una endodòncia. Si la causa és periodontal, s’ha de valorar si fer un curetge o, si no es pot mantenir la dent, seria una extracció dental.
Pericoronaritis
La inflamació de la geniva al voltant d’un queixal parcialment erupcionat es coneix com a pericoronaritis. Sol aparèixer en els queixals del seny com un bult que cobreix part de la dent. Sol molestar ja que és una zona de difícil accés per raspallar, s’hi acumula placa dental i restes de menjar i s’inflama amb facilitat.
El tractament per a la pericoronaritis sol ser, en molts casos, extreure el queixal del seny que està causant el problema o tallar l’excés de geniva que queda damunt del queixal.
Bult a la geniva després d’un tractament d’endodòncia
Després d’una endodòncia, el normal és que el problema quedi resolt. En la majoria dels casos és així, però en algunes situacions pot aparèixer un bult a la geniva fins i tot temps després.
Això sol passar perquè la infecció no s’ha eliminat del tot, han tornat a entrar bacteris o la dent té alguna fissura o fractura.
Això no significa necessàriament que l’endodòncia estigui mal feta, però sí que cal revisar-la. Pot solucionar-se netejant de nou el conducte per acabar d’eliminar els bacteris que poguessin haver quedat (reendodòncia), o realitzant una cirurgia apical per eliminar el flegmó o fístula. En alguns casos, si la dent no es pot salvar, s’haurà d’extreure i posteriorment col·locar un implant dental.
No és recomanable prendre antibiòtics pel vostre compte. El bult pot desaparèixer temporalment, però tornarà si no es tracta l’origen. Si noteu inflamació, pressió o pus en una dent amb endodòncia, és important acudir a l’odontòleg i fer una radiografia i una valoració del problema.
Es poden prevenir els bults a la geniva?
En molts casos sí, encara que no sempre. Quan el bult es deu a infeccions, càries o problemes de genives, la clau està en una bona higiene oral i a acudir a revisions periòdiques per detectar problemes a temps.
També és important evitar hàbits que irriten la geniva, com mossegar-se la zona, usar escuradents de forma agressiva o lesionar-la amb objectes. Encara que sembli una cosa sense importància, moltes lesions apareixen per petits traumatismes repetits.
Si porteu ortodòncia, mantenir una bona higiene i avisar si algun element frega o molesta és fonamental, ja que aquest frec continu pot inflamar la geniva.
Quan acudir a un especialista
Si el bult a la geniva és petit, no fa mal, no creix i sembla relacionat amb un frec clar, pot ser raonable vigilar uns dies mentre cuideu la zona i manteniu una higiene suau. Fins i tot en aquests casos, si no millora o es repeteix, convé valorar-lo.
En canvi, és recomanable acudir com més aviat millor si hi ha dolor intens, febre, inflamació o dificultat per empassar, entre altres símptomes. Aquests senyals apunten a una infecció activa i poden ser una urgència si es compliquen. També convé consultar si el bult reapareix una vegada i una altra al mateix lloc.
Bult a la geniva i càncer
Tumors malignes
Quan apareix un bult a la geniva o una altra zona de la boca, en la majoria dels casos es tracta d’alguna cosa benigna. No obstant això, en rares ocasions pot ser un tumor, per la qual s’ha de saber com poden presentar-se.
Els tumors malignes solen tenir un creixement més ràpid, tenen una forma irregular o mal definida, poden ulcerar-se i sagnen amb facilitat.
Els principals factors de risc del càncer oral són el tabac i l’alcohol, encara que algunes infeccions o lesions prèvies també en poden ser les causants. Alguns factors genètics o del sistema immunològic poden influir-hi, tot i que són menys freqüents.
El diagnòstic sempre es realitza mitjançant una biòpsia del teixit i el tractament sol incloure cirurgia, radioteràpia i quimioteràpia. El pronòstic millora molt si es detecta a temps, així que la prevenció és la clau per detectar aquest tipus de lesions.
Un bult que no desapareix en dues o tres setmanes, s’endureix, sagna amb facilitat sense motiu o creix de manera contínua necessita una valoració. També si s’acompanya de dolor persistent sense causa aparent, sensació d’adormiment o ganglis inflamats al coll. No cal alarmar-se, encara que tampoc s’ha de normalitzar una lesió que fa setmanes que hi és només perquè no faci mal.
Una avaluació professional permet determinar si es tracta d’una simple inflamació, una lesió per irritació, un problema dental que requereix tractament com una endodòncia o periodòncia, o una situació que necessita proves específiques o derivació a un especialista.
